| Menú principal |
||
|
|
|
|
Contacte |
|
|
UNA MICA D'HISTÒRIA
La història de l’Ajuntament del Figaró-Montmany en democràcia s’inicia amb un nom propi, el de Jordi Mas, que entre el 1979 i el 1991 exercí d’alcalde del Figaró. Ho feu sota el govern de CiU, que governà en majoria absoluta durant tres mandats.
El primer canvi d’alcalde es produí l’any 1991, abans de finalitzar aquell mandat, quan Jordi Mas deixà l’alcaldia i fou substituït per Manel Alconchel, que ocupava el càrrec de primer tinent d’alcalde des de l’any 1979.
Manel Alconchel encapçalà la llista de CiU de les eleccions de 1991 i 1995, eleccions que guanyà per 5 regidors a 2 en totes dues ocasions. En les primeres superà al grup independent AIF, encapçalat per Miquel Àngel Borràs, mentre que a les eleccions de 1995 s’imposà a la candidatura d’ERC, liderada per Jordi Coll.
El mandat de 1995 fou el mandat més mogut de la història democràtica de l’Ajuntament de Figaró-Montmany. Només un any després de les eleccions, el mes d’octubre de 1996, els quatre regidors de CiU que s’havien presentat amb Manel Alconchel li van presentar una moció de censura. Malgrat els advertiments de la direcció del seu partit, aquest va retardar la celebració del ple de la moció de censura fins que li fou imposada per una sentència del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya que, per incompliment de la llei, li imposà també una pena de sis mesos d’inhabilitació. El ple de la moció de censura es celebrà finalment el novembre de 1997 i accedí a l’alcaldia Enric Mateu, també de CiU, el qual va ocupar el càrrec fins a les eleccions municipals de 1999.
A les eleccions de l’any 1999 s’enfrontaren a les urnes Enric Mateu, encapçalant la candidatura de CiU, i Manel Alconchel, que després de 20 anys a l’Ajuntament sota les sigles de CiU, ara encapçalava la llista del PSC.
Les eleccions de l’any 1999 donaren un empat a 3 regidors entre les llistes de CiU i el PSC. Fou ERC que, amb 1 regidor (Manel Cabanillas), va fer de nou alcalde a Manel Alconchel.
Tanmateix, aquest no va exercir d’alcalde durant els quatre anys del mandat. El Tribunal Superior de Justícia de Catalunya l’obligà a complir la sentència de sis mesos d’inhabilitació l’any 2002, mesos durant els quals fou alcalde German Ferreira, del PSC.
Va ser durant aquest mandat, l’any 2002, quan va néixer la Candidatura Activa del Figaró (CAF). La CAF va sorgir per respondre la demanda d’una important part del poble descontenta amb la política municipal del Figaró. Així dons, formada per una agrupació de ciutadans i ciutadanes del poble, la CAF inicia el seu camí amb la voluntat d’esdevenir una alternativa política al Figaró, liderant-ne un canvi i avançant cap a un model de poble basat en la cohesió social, la sostenibilitat, i la participació ciutadana.
Seguint aquests tres principis, la CAF va presentar-se al poble obrint-se a tot aquell qui pretengués activar un Figaró que es trobava, en aquell moment, aturat a nivell polític. D’aquesta manera la CAF va créixer en components i partidaris, presentant programa i llista a les eleccions municipals del 2003.
La CAF va guanyar les eleccions de l'any 2003, obtenint 208 vots (37,89%) i 3 regidors (Gemma Sánchez, Jordi Coll i Marc Parés). El PSC de Manel Alconchel obtingué 192 vots i 3 regidors, perdent 12 punts percentuals en relació a les eleccions de 1999. CiU, per la seva banda, passà dels 3 regidors de l'any 1999 a un únic regidor, Enric Mateu.
Gemma Sánchez fou investida com la primera alcaldessa de la història del Figaró gràcies a un acord de la CAF amb el regidor de CiU, Enric Mateu, que a mitja legislatura renunciaria al càrrec essent substituït per Josep Anton Torndelacreu.
En les eleccions de l'any 2007, Manel García substituí a Gemma Sánchez al capdavant de la llista de la CAF, ocupant aquesta el segon lloc de la candidatura. Per primer cop a la història del Figaró, 5 formacions polítiques s'enfrontaren a les urnes: CAF, PSC, CiU, ERC i PP.
ERC, que no s'havia presentat a les eleccions de l'any 2003, retornava a l'escena política encapçalada de nou per Jordi Coll, que havia estat regidor de la CAF durant l'anterior mandat. A les files del PSC Manel Alconchel tornava a encapçalar la candidatura, mentre que CiU canviava de candidat presentant a Juli Martí al capdavant.
La CAF va tornar a guanyar les eleccions, essent la única formació política que incrementà el nombre de vots i el nombre de regidors. La CAF obtingué 4 regidors (Manel García, Gemma Sánchez, Pere Mateu i Lluís Feliu) i només 3 vots la separaren de la majoria absoluta.
Amb 245 vots i 4 regidors la CAF obtenia el 44,1% dels vots, millorant en 6 punts percentuals els resultats de l'any 2003. La segona formació política fou el PSC, amb 126 vots (22,7%) i 2 regidors, que va caure 12 punts en relació als comicis de l'any 2003 i va perdre un regidor. En tercer lloc quedà ERC, amb 101 vots (18,2%) i 2 regidors. CiU mantingué el seu únic regidor tot i patir una forta caiguada en nombre de vots, passant de 124 a 77 vots.
Havent obtingut el doble de vots que el PSC, més del doble de vots que ERC i el triple de vots que CiU; Manel García fou investit alcalde i la CAF tornà a formar govern. Tanmateix, el nou govern de la CAF és un govern en minoria. El rebuig de CiU a l'oferta de la CAF per formar govern i la negativa per part de la resta de grups polítics a arribar a un acord de govern amb la CAF deixen a l'actual govern de la CAF en una situació d'inestabilitat.
DICCIONARI DELS ALCALDES/ESSES DEL VALLÈS ORIENTAL
RESULTATS ELECTORALS DE FIGARÓ-MONTMANY